JxCat arrencava el 9 de febrer del 2020 el que semblava ser en aquell moment la seva precampanya electoral llançant un dard a ERC. Elsa Artadi va dir als republicans que “l’independentisme pragmàtic és el més màgic”. Però no era ERC qui feia “desaparèixer” la legislatura en un plis-plas gairebé màgic arran de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per posar i treure una pancarta. La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va afegir en el mateix acte que l’independentisme pragmàtic d’ERC és “autonomisme de tota la vida”.
Però si analitzem bé el que suposa l’independentisme pragmàtic d’ERC veiem que no té res a veure amb l’autonomisme. Darrere del pragmatisme dels republicans hi ha un intent d’avançar cap a la independència amb una estratègia definida, la qual cosa implica descartar la no-estratègia i la improvisació. ERC rebutja la gesticulació desmesurada i tot el que té a veure amb l’independentisme màgic i/o simbòlic que tant agrada a JxCat. En aquesta pugna que enfronta l’independentisme pragmàtic d’ERC amb el simbòlic de JxCat, veig interessant analitzar les diferències fonamentals, i què estan comportant en el dia a dia:
Crec que els catalans es mereixen conèixer què implica realment cadascun dels dos tipus d’independentisme abans de fer-los costat o votar-los. Així van sobre segur, i s’eviten algunes sorpreses posteriors.
(Aquesta entrada en el meu bloc correspon als tuits sobre aquesta matèria que vaig fer els dies 9 de febrer i 13 de febrer del 2020).