Després de l’aplec puigdemontista de Perpinyà em preguntava “i ara què?”, perquè es van obrir incògnites que dos dies després l’expresident Carles Puigdemont no esvaeix. Especialment sobre el doble joc de JxCat: desqualificar la Taula de Negociació (Puigdemont) però formar-ne part i presidir la part catalana (Torra).
Que després d’una única reunió, la primera, Puigdemont ja cregui que no és útil perquè no va obtenir resultats és, com a mínim, sorprenent. I anant més enllà diria que manté una actitud negativa i gens realista.
Tothom pot intuir que la negociació serà llarga i que no serà fàcil. El doble joc de JxCat deixa molt tocada l’aposta del president Torra per la negociació, fins al punt de que, un dia després de l’acte de Perpinyà, va haver d’evitar respondre preguntes sobre la qüestió. I les contradiccions polítiques acaben passant factura electoral. La ciutadania acaba veient quan un partit no té un discurs sòlid i ho basa tot en el simbolisme.
No sé si aquesta enquesta està ben feta o no, i si té més o menys credibilitat, però accentua la tendència que ja apuntaven enquestes anteriors: ERC guanyaria les eleccions amb claredat, Cs s’enfonsa, i JxCat cau en picat. És això darrer la principal novetat i pot ajudar als postconvergents a tocar de peus de terra després de l’acte de Perpinyà d’exaltació al seu líder.
Va ser un acte massiu, sí, però seria un error creure que era representatiu del que és el poble de Catalunya en el seu conjunt. El públic fidel de Puigdemont vol creure en ell i valora més l’èpica i la retòrica indepe del simbolisme, que no pas la manca d’estratègia de JxCat, les contradiccions i el doble joc. Però una flor no fa estiu, i les contradiccions polítiques acaben caient pel seu propi pes damunt dels qui no són capaços d’articular un discurs seriós.
Preocupem-nos tots plegats de que la Taula funcioni i sigui útil. Molt o poc, però que sigui útil. Si no és així caldrà trobar noves vies, viables. Però si JxCat no canvia d’actitud provocarà que la Taula fracassi, i d’això no tindria la culpa el PSOE. Cal assumir responsabilitats.
Hem de procurar avançar i no quedar estancats o recular. I per avançar cal disposar d’una estratègia adequada. Si darrere de l’èpica i les fantasmades no hi ha res més, això no ens ajuda. JxCat viu en el seu món màgic, i la creença en què el que fa el seu líder des de l’exili és més important i útil que el que es fa des del país, i això és equivalent a perdre de vista la realitat.