En un article del professor Joan Queralt considera amb molt encert que dins del món independentista “ha brollat de les fonts de la intolerància” la teologia de la independència, amb els seus predicadors, dogmes, profetes, litúrgies i els seus pecats mortals.
És trist això, perquè implica que, qui no s’apunta al corrent des del qual es reparteix carnets de bon independentista, queda estigmatitzat i apartat.
Per desgràcia, “amb aquests crema-bruixes poc lluny es pot anar”, diu Queralt. I és que “el vell esport de la intolerància és incompatible amb la república” que tots els independentistes volen crear.
I és que “no ens calen ni déus ni profetes, calen líders que facin de llurs lideratges una via integradora, raonada i enriquidora”. No hi ha lloc per imposar suposades “veritats” ni per excloure als qui dissenteixen d’elles. Molt d’acord.